Evangeli Comentat.

Mateu 5,1-12
8 juny 2015

( Evangelio comentado en Castellano aquí…)

En veure les multituds, pujà a la muntanya. S’assegué, i se li acostaren els deixebles. ² I, prenent la paraula, els ensenyava així:

	3 «Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
	41773 Feliços els humils, per què posseiran la terra.
	5 Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
	6 Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
	7 Feliços els compassius, perquè seran compadits.
	8 Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
	9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
	10 Feliços els perseguits per causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del cel.
	10 Feliços vosaltres quan us insultaran i us perseguiran i diran falsament tot mena de mal contra vosaltres, per causa meva;

Comentari:

El passatge evangèlic d’avui ens parla de la felicitat, de l’autèntica felicitat; la que es viu amb el cor net, amb la mirada transparent, amb l’esperit de pau, amb la pobresa generosa, amb les actituds de justícia, amb els actes de compassió…. No és, per tant, una felicitat fugissera o superficial; és la pau que dóna escoltar Jesús, seguir al Mestre, estimar al germà.
Potser, quan llegim aquests versets de l’Evangeli, imaginem que Jesús definia o diferenciava diferents grups de persones: uns són així, els altres aixà … però, més que un llistat de tipus de gent, el Senyor estava donant uns nous manaments, una nova Llei, estava positivitzant la de Moisès.
Allà on el gran profeta d’Israel prohibia, Jesús proposa una manera de fer per ser bo, per ser agradables als ulls de Déu. Jesús ens diu quines característiques, quines actituds hem de tenir per fer possible el Regne de Déu en tots els moments i circumstàncies que ens trobem perquè, si tenim una mirada neta, el nostre cor serà net; i, si tenim el cor net, serem compassius i fugirem de les baralles i discussions que mantenim amb tot aquell que no és com nosaltres, que té unes idees diferents, una forma de fer distinta; tanmateix consolarem en lloc de fer plorar, de disgustar ningú.
En definitiva, les Benaurances són un estil de vida sorprenent, escandalós, a contracorrent del que viu gran part de la societat però molt i molt gratificant perquè garanteix la felicitat, l’autèntica i profunda felicitat. Motiu suficient per fer cas al Mestre, malgrat el món no ens entengui o persegueixi.